Javi

01/09/2020   |   Per Diari d'Andorra

Javi
El seu nom és Javi i té vint anys. Té un trastorn de l’espectre de l’autisme amb altes capacitats. Ha estudiat en el sistema educatiu andorrà fins a certificar-se de batxillerat artístic. L’esforç que ha fet ha estat immens. Alguns professors no creien que ho aconseguiria, i així li deien a la seva mare, l’Anna. Són trets característics del trastorn la dificultat en la socialització, la comunicació així com tenir interessos restringits. Les persones que no tenim el trastorn no podem fer-nos a la idea que suposa viure sense percebre els senyals que una altra persona t’envia amb el to de veu, el gest o la mirada, et causa inseguretat, pors i estrès. No ser verbal o expressar-te de forma literal i dir el que penses causa rebuig, mofa i soledat; o parlar insistentment del mateix tema. Tot i això, el Javi ho va aconseguir, però no ho va fer sol. Va comptar amb la seva mare, sempre al seu costat, sempre lluitant; amb la direcció, psicopedagogues i professors del centre de batxillerat, certament implicats. I amb el més important, amics de classe, com el Bonaventura Pedescoll i el David Rocha, que li van donar el suport necessari per relacionar-se amb la resta de companys i guanyar en seguretat. Una actitud, la d’aquests joves, exemple de valors i consciència social, que va ser mereixedora del reconeixement per part de l'Associació de Condecorats de la Legió d'Honor i de l'Ordre Nacional del Mèrit francès d’Andorra. Però, que ha passat des de llavors? Què ha significat l’esforç de tants? El nostre país, que progressa en favor dels drets de les persones amb discapacitat, ha d’afrontar amb urgència mancances greus quan s’arriba a la vida adulta, perquè joves com el Javi no es tanquin a casa, desapareguin socialment i laboralment i puguin seguir formant-se, progressar, amb els suports necessaris, per assolir els seus somnis i objectius. El Javi, com d’altres, s’ha esforçat molt, moltíssim. I ara només demana l’oportunitat de seguir lluitant pel seu projecte de vida. Hi té tot el dret. O no?