
L’entitat va néixer amb quatre afectats per donar confort a les famílies, adreçar-les als professionals especialitzats per tractar aquests infants amb necessitats especials i lluitar pels drets dels menors. La primera presidenta d’Autea remarca que de cada 67 naixements una persona estarà afectada per aquests trastorns en diferents graus i assegura que l’associació “ha servit de molt”, perquè ha visibilitzat que hi ha afectats a Andorra i “per sensibilitzar que són persones que pertanyen a la societat i que han d’estar incloses i no en llocs especials”. I recorda la lluita que va tenir amb el sistema educatiu quan volien segregar la filla i que no anés a l’escola ordinària, on es va quedar gràcies al suport que va tenir del centre, la Sagrada Família d’Escaldes.
L’exresponsable d’Autea incideix que a Andorra “la inclusió és del 95% en l’etapa escolar, de les més altes d’Europa”, però llavors sorgeixen les barreres. “Hi ha camí per recórrer en l’àmbit laboral, calen programes per acompanyar-los en tot el recorregut. Hi ha qui vol estudiar i són tan diferents les necessitats que s’han d’ajustar al llarg de tota la vida, els que poden treballar, els que no, que puguin fer les teràpies adequades”, apunta Ester Fenoll. I en aquesta línia treballa Autea “perquè tothom es pot integrar d’alguna manera i en funció de les capacitats arribarà a la vida laboral inclusiva amb més o menys suport”, argumenta la presidenta actual de l’entitat, Inés Martí. El col·lectiu insisteix a vetllar perquè els afectats per trastorns de l’espectre de l’autisme puguin gaudir del dret a treballar, a l’oci, a poder ser independents... el mateix que qualsevol altra persona però ells, que tenen necessitats específiques, hi arriben amb suport per fer el camí especial fins a les fites marcades. La detecció precoç facilita l’atenció durant l’etapa escolar “però hi ha un buit en passar a la vida adulta”, i la presidenta assegura que des de fa “dos o tres anys tenim un increment important d’associats amb adolescents de 14 a 17 anys perquè és quan comencen a aflorar TDH (trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat) i Asperger”.
Ester Fenoll destaca que crear Autea “no va costar gens, tothom va col·laborar de manera molt altruista” amb molt bona acollida a l’administració, a d’altres entitats i amb els mitjans de comunicació, que van contribuir en “la conscienciació i divulgació”, i reivindica el paper de l’entitat com a actor imprescindible davant la vulneració de drets. “Autea pot fer més pressió, estem associats a Europa i amb suport important en organismes internacionals molt vigilants i obviar una persona és fàcil, però no una associació que representa centenars de persones i té moltes maneres de vincular el missatge. L’associacionisme és molt positiu”, afirma Fenoll. Per això Autea s’ha convertit en referent “perquè trobes pares que t’entenen perquè el dia a dia és com el teu” i se’ls adreça a professionals “perquè ja t’ha passat” i obre el camí després d’un inici que Ester Fenoll rememora “molt complicat emocionalment”.