Autea
El trastorn de l’espectre de l’Autisme
El trastorn de l’espectre de l'autisme (TEA) és un conjunt ampli de condicions que afecten el neurodesenvolupament i el funcionament cerebral, generant dificultats en la comunicació i interacció social, així com en la flexibilitat del pensament i de la conducta.
L'autisme és una condició d'espectre, la qual cosa significa que els símptomes varien entre les persones, que van de lleus a greus. Les persones amb autisme inclouen aquelles que tenen discapacitats intel·lectuals significatives i requereixen un alt nivell de suport en la seva vida diària, així com aquelles que tenen una intel·ligència de mitjana a alta i requereixen un nivell més baix de suport (font: Autimse Europa).
No hi ha cura per a l'autisme. La recerca ha demostrat que els millors tractaments per a les persones amb autisme són les teràpies primerenques i especialitzades basades en el comportament que tenen com a objectiu ajudar la persona a desenvolupar habilitats per a fer front als desafiaments individuals als què s’enfronten. (font: Autisme Europa)
Es coneix com la discapacitat invisible, no té associades en l’aparença externa característiques específiques, només es mostra a nivell de comportament.
Els darrers estudis realitzats a EEUU- CDC, 2012, situen la prevalença de l’autisme en 1 de cada 88 naixements.
Les persones amb TEA necessiten acompanyament al llarg de la seva vida, i el seu trastorn requereix un abordatge integral de les seves necessitats, orientat a facilitar suports individualitzats i especialitzats, que promoguin la seva qualitat de vida i l’exercici efectiu dels seus drets.
Pel que fa a l’educació, és imprescindible promoure la seva inclusió, no només durant l’educació obligatòria –com passa avui a Andorra– sinó també més enllà.
Es necessari què es creïn programes formatius específics, per a grups homogenis, i que treballin la inclusió en el si de la comunitat, vinculats a les seves aptituds o especificitats, que els ajudin a créixer i que els motivin.
És imprescindible que els professionals de qualsevol àmbit que interactuí amb una persona amb TEA tingui una formació específica, que els permeti identificar les necessitats específiques i puguin ajudar-los en la seva trajectòria escolar.
Però la inclusió no acaba amb a l’escola, cal que s’allargui a les opcions d’oci i lleure i també en el mercat laboral. Cal afavorir el disseny de programes específics formatius que els ajudin a integrar-s'hi en el mercat laboral.
Les persones amb TEA han de viure una vida normalitzada. És un dret.
